(en) Great Expectations | |
---|---|
Tipus | obra literària |
Fitxa | |
Autor | Charles Dickens |
Llengua | anglès |
Publicació | Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Regne Unit, 1861 |
Creació | 1860 |
Editorial | Chapman & Hall |
Dades i xifres | |
Tema | orfe |
Gènere | humor negre i Bildungsroman |
Personatges | |
Lloc de la narració | Londres Kent |
Sèrie | |
Grans esperances és la tretzena i penúltima novel·la completa de Charles Dickens. Es tracta d'un bildungsroman o novel·la d'aprenentatge que representa el creixement i desenvolupament personal d'un orfe anomenat Pip. La novel·la va ser primerament publicada per capítols, inclosos, en el setmanari All the Year Round, des del 1er de desembre del 1860 fins a l'agost del 1861. Posteriorment, l'octubre del 1861, l'editorial Chapman and Hall publicà la novel·la en tres volums. La novel·la té com a escenaris Kent i Londres, des dels primers anys del 1800 fins a la mitjania de segle, i compta amb algunes de les més memorables escenes de Dickens, incloent el començament, al cementiri, on al jove Pip l'aborda el convicte a la fuga, Abel Magwitch.[1] Grans esperances està plena d'extrema imaginació – pobresa, vaixells de presos amb cadenes, i la lluita per la mort – i té un colorit recull de personatges que han entrat al formar part de la cultura popular, com ara l'excèntrica senyoreta Havisham, la bella però freda Estella, i Joe, el Ferrer amable encara que poc sofisticat.
Els temes que tracta Dickens són la riquesa i la pobresa, l'amor i el rebuig, i elfinal del bé sobre el mal. Grans esperances ha tingut bona acollida tant pels lectors com pels crítics literaris, i ha estat traduïda a moltes llengües, i adaptada nombroses vegades pels mitjans de comunicació.
Després de la seua edició, la novel·la va rebre l'aclamació universal,[2] encara que Thomas Carlyle parlà despectivament de “totes aqueixes ximpleries sense sentit de Pip”. Més tard, George Bernard Shaw va sentenciar la novel·la com “tot en una peça i consistentment veraç”.