Grans Esperances

Infotaula de llibreGrans Esperances
(en) Great Expectations Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorCharles Dickens Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
PublicacióRegne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Regne Unit, 1861 Modifica el valor a Wikidata
Creació1860
EditorialChapman & Hall Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temaorfe Modifica el valor a Wikidata
Gènerehumor negre i Bildungsroman Modifica el valor a Wikidata
Personatges
Lloc de la narracióLondres
Kent Modifica el valor a Wikidata
Sèrie

Musicbrainz: ccde3011-93a9-40b4-a0d1-a8798de42bda Goodreads work: 2612809 Project Gutenberg: 1400 Modifica el valor a Wikidata
Charles Dickens

Grans esperances és la tretzena i penúltima novel·la completa de Charles Dickens. Es tracta d'un bildungsroman o novel·la d'aprenentatge que representa el creixement i desenvolupament personal d'un orfe anomenat Pip. La novel·la va ser primerament publicada per capítols, inclosos, en el setmanari All the Year Round, des del 1er de desembre del 1860 fins a l'agost del 1861. Posteriorment, l'octubre del 1861, l'editorial Chapman and Hall publicà la novel·la en tres volums. La novel·la té com a escenaris Kent i Londres, des dels primers anys del 1800 fins a la mitjania de segle, i compta amb algunes de les més memorables escenes de Dickens, incloent el començament, al cementiri, on al jove Pip l'aborda el convicte a la fuga, Abel Magwitch.[1] Grans esperances està plena d'extrema imaginació – pobresa, vaixells de presos amb cadenes, i la lluita per la mort – i té un colorit recull de personatges que han entrat al formar part de la cultura popular, com ara l'excèntrica senyoreta Havisham, la bella però freda Estella, i Joe, el Ferrer amable encara que poc sofisticat.

Els temes que tracta Dickens són la riquesa i la pobresa, l'amor i el rebuig, i elfinal del bé sobre el mal. Grans esperances ha tingut bona acollida tant pels lectors com pels crítics literaris, i ha estat traduïda a moltes llengües, i adaptada nombroses vegades pels mitjans de comunicació.

Després de la seua edició, la novel·la va rebre l'aclamació universal,[2] encara que Thomas Carlyle parlà despectivament de “totes aqueixes ximpleries sense sentit de Pip”. Més tard, George Bernard Shaw va sentenciar la novel·la com “tot en una peça i consistentment veraç”.

  1. Dickens, Charles. Great expectations, 1993, p. 1. 
  2. Schlicke, Paul. The Oxford Companion to Charles Dickens, 1999, p. 263. 

Developed by StudentB